Si no tingués...

Si no tingués una cadena que em limitava els moviments, podria assolir el somni d'estimar. T'agafaria la mà sense por i recorreria el món amb tu sense que ningú ens molestés. Em perdria en els teus ulls i et diria que t'estimo. Et diria que no puc passar ni un dia sense tu.
Si no em fes pànic sentir la teva resposta, seria capaç de cridar dins els nostres silencis que t'estimo. Saltaria la barrera que ens separa, que condiciona tot el que sento per tu. M'imposaria a qualsevol adversitat, si sabés que el teu cor diu el mateix que el meu.
Si no tingués raó quan crec que això nostre no és que sigui impossible, és que només és impossible, pensaria que dos més dos poden ser cinc i que els globus també volen sense heli. Que les gavines saben viure lluny del mar i que els núvols ploren perquè no els deixen veure el sol.
Si no tingués un secret en què intento amagar el que sento, escriuria als teus llençols els meus pensaments. Anotaria cada dictat als teus llavis i m'imaginaria que cada petó és el millor que has fet mai. Dibuixaria una línia infinita a la teva esquena que faria que em perdés en el punt més profund del teu horitzó.
Si no tingués tantes ganes d'estimar-te, abandonaria aquesta idea de seguida. Malbarataria les meves llàgrimes en històries intranscendents del meu estúpid dia a dia. Buscaria un armari del qual treure tota aquella roba que no em poso mai. En realitat, em moriria si no em quedessin ganes d'estimar.





punto y final